DESINFORMACIÓ

No tota informació apareguda en format periodístic ni tot succés que es difón a les xarxes socials és real. Si bé la intoxicació, les mentides, els tòpics, els rumors, els prejudicis i la manipulació han existit sempre, ara, amb les noves eines de comunicació social i de masses, la seua difusió ha esdevingut molt més fàcil, més habitual i per extensió, molt més difícil de neutralitzar.

El Consell d’Europa va realitzar l’informe “Trastorn de la informació: cap a un marc interdisciplinari per a la recerca i la formulació de polítiques” (2017) on definia la desinformació com la informació falsa creada deliberadament per danyar una persona, un grup social, una organització o un país. No són poques les (des)informacions que venim detectant des de fa anys al voltant del fenomen migratori, de les persones migrants, de les organitzacions que treballen en aquest àmbit, i de qualsevol col·lectiu vulnerable. Darrerament però, en un context on la xenofòbia i el racisme tornen a infectar els debats polítics i les agendes mediàtiques, les desinformacions han esdevingut una poderosa eina d’estigmatització i criminalització que s’estenen sense cap control i perillosament per totes les xarxes socials.

Algunes (des)informacions es presenten en format periodístic, provinents de webs que tenen apariència de mitjà de comunicació convencional, però que no són més que fàbriques de rumors i notícies falses orientades a crear opinions desfavorables cap a determinats col·lectius. Les organitzacions xenòfobes i els seus ideòlegs saben ben bé com fer-ho i hi dediquen grans esforços a promocionar aquests webs i difondre els seus missatges, quan no són directament aquestes les qui les han creat. Aquestes notícies, majoritàriament de successos, destaquen sempre la nacionalitat, l’ètnia o l’origen dels subjectes protagonistes, i les acompanyen amb imatges denigrants i sovint falses, pertanyents a altres notícies sense cap relació amb el fet que s’explica. Altres vegades inclús els fets que relaten no són ni tan sols certs. Només cal produir un titular espectacular, sensacionalista i indignant per remoure els instints i els sentiments més primaris del públic, que difón la notícia a les seues xarxes i comença així a escampar-se sense cap tipus de control.

Tot i que existeixen diverses eines per detectar la veracitat d’aquestes informacions, i molt sovint són desmentides, el mal ja està fet i la veritat ja no importa. Moltes vegades ni tan sols la reben els qui han difós la mentida. Inclús havent rebut el desmentit, ni el mitjà ni els qui ho han compartit rectifiquen. Davant aquest allau desinformatiu han aparegut diverses iniciatives per desmentir totes i cadascuna de les (des)informacions que circulen a les xarxes, conscients de la necessitat de neutralitzar els prejudicis i reivindicar una comunicació i una informació rigorosa i responsable. No oblidem que la intenció de la desinformació referida en aquest cas a les persones refugiades i migrants no és altra que fomentar els estereotips, promoure el racisme i danyar la convivència.

A continuació oferim alguns enllaços d’interès:

Maldito bulo

Once principios de la propaganda

8 sitios web para cazar bulos y fake news

“El Cazabulos” de eldiario.es

Emergent.info – Rastreador de “fake news” en tiempo real

Las mentiras que se repiten sobre los migrantes a bordo del Aquarius